|
|
CLÀUDIA VILADRICH (Barcelona, 1975)
CAP AL TARD
Cap al tard, al mas la vaca
amb sa carcassa va al camp
amb na Sara. A casa, sa canalla
canta, balla a sac pac.
La gata grassa fa xaf, alça la tassa
amb la mà amb pa, cap al pap.
Sa marassa caça massa, va gat.
SEBASTIÀ SANSÓ (Manacor, 1980)
CAMÍ DE SOMNI
La lluna ens obri al mar
el camí de la nit anònima
fet de pinzellades de llum d'or
que es dibuixen a l'aigua.
La melodia marinera del silenci
acompanyat pel ritme de les tranquuil·les ones
ens convida a dansar un ritual mil·lenari
que ens durà per la drecera oferida
a l'esfera de somni
que es perfila il·luminada al cel.
Allà acaronarem les estrelles.
JOSEP PEDRALS
Al desert de Calçacurta
no hi ha flors ni sobre els cactus;
no hi ha geranis ni murta...
Sols emparrats pels sonàmbuls
que ascendeixen a la lluna.
quan hi plou surten sargassos
per velar el sol a les dunes,
però plou dos dies escassos.
Els llebrers no hi troben rastres
i els esquelets dels sapastres
fixen rètols sense camins.
No hi ha ni pols ni hi ha merda,
i si es troba alguna esquerda
és el niu dels escorpins.
MARTINA ESCODA (Barcelona, 1976)
POEMA ESPAI D'AIGUA
Traço les mans
esbandint-me en petons de tinta.
Aquesta nit l'octubre té la sang blava.
DOLORS MIQUEL
HAIKÚS
Bidons de lluna
tancats sobre el murat
coberts de runa.
Bidons de cendra
el record del fos us té
l'ànima tendra.
Kilòmetres blancs
de pell dura i fosca
traieu-vos els guants.