ENRIC CASASSES (Barcelona, 1951)

FONT SANTA

Doncs cantar l’aigua quan canta
entre rocs rajant a manta,
generosa font, font santa
regant l’hort
on la bleda es desencanta
fins a l’hora de la mort.

No hi ha aixeta que l’aturi,
ve de part del déu mercuri
i destrena el seu murmuri
regant l’hort
per portar-hi, dic, per dur-hi
els antídots de la mort.

Quan el món va a la ventura,
quan l’amor es fa segura
regant l’hort
de la vida que és més dura
que la roca de la mort.
I callar com l’aigua calla
quan no vol fer més de dalla
i es fa fang, fang que davalla
regant l’hort
sota terra a la mortalla
que ha de ser del meu cos mort.

EL CANT DEL XORIÇO

La teva vida és un camí, no dos
ni tres, per molts diversos microclimes
i tots demanen i tu te’ls estimes
perquè el bocí de pa deu ser de tots
i abandones la llei per fer-te sant
i l’heroïna se t’adorm als llavis
i tu la tapes amb l’esquerdat cant
que et va ensenyar qui sap més nius que els savis
amb els ulls plens d’angúnia i de gana
l’heroi trencat de la pobresa humana.

L’ARTESANIA
...
Informàtic artesà
amb la llengua compta els dits
passa un mes i ½ buscant
què diantre deia ahir
i connecta els dits dels peus
amb un gran pètal obert...

toca el cap com un santó
i oblida els medicaments
fes ofici i professió
d’allò que no ho pot ser gens
perquè brolla d’un refús
llunyà sol trist i nocturn...