|
|
"Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar".
Antònia Font
"Patxanga, que
jo vull només patxanga total,
que el món sigui sempre des aficionats".
Antònia Font
UACA UACA MAN
Quan tu
balles
l'espai és com una ensaïmada
d'anís.
Quan ets
hippy
el temps és un canvi vocàlic
fugaç.
Et vesteixes
amb cada fa i cada sol
dels parracs.
Pigues i els llavis pintats.
LA POESIA
En un inici,
la poesia és com
una carretera tortuosa
i plena de curves.
En un final,
la poesia és com una autopista.
I a l'entremig,
la poesia és com 51 porrons
de vi.
LA POESIA 2
En un inici,
la poesia és com
una carretera tortuosa.
Cap al final, la poesia
és com una obra de Joan Brossa
invertida.
I a l'entremig, és tan eròtica
com un 69 al revès en una cadira.
SI TENS FRED
Si tens massa fred,
posa't les tres primeres
lletres del pijama,
perquè les altres tres
ja les portes sempre posades.
UN FLAMENC AL RIU
Un flamenc
al riu,
aquí a Sligo,
que majestuós.
Ara amaga el cap
sota l'aigua
per cercar menjar.
I sembla que l'aigua porti
un piercing.
La poesia
tot just comença.
A REMOR BROMERA
La veig
a la cabina,
la veu que s'endevina.
L'inconscient
s'esgola vine,
la tarda s'escola a ritme
de mots que enriqueixen
l'esclat de cada gest.
Va fent
i fa vent.
Cada gest, un somriure.
Cada esguard, un esquitx.
El vespre
s'acomiada
a ritme de gestos
que esclaten a cada mot.
Fa vent.
Va fent.
TA VEU
Ta veu
és com el groc
d'una llimona àcida
i lluent.
Et
tocaré els peus
amb una cançó,
una cançó amb vocals i consonants,
consonants líquides com els teus llavis,
bilabials com els teus ulls,
sibilants com el teu nom,
palatals com el teu món,
vibrants
com tota tu.
"Alegria, ses òrbites en sincronia"
Antònia Font
AHIR
Ahir
anava tan pet
que hauria estat capaç
d'escriure el teu nom
amb els peus.
